Off
Informació de visites a museus i exposicions
L'INFERN
DE DANTE
Jordi Diaz Alamà & Grzegorz Gwiazda
L'exposició “L’Infern de Dante” de Jordi Diaz Alamà i Grzegorz Gwiazda està inspirada en l’obra més coneguda de Dante Alighieri, La Divina Comèdia, un poema que narra els turments dels condemnats en l'Infern, la purificació de les ànimes en el Purgatori i les alegries dels Justos en el Paradís.
L'obra és una al·legoria del destí de la humanitat, dividida, segons la visió del catolicisme, entre els condemnats irremissiblement a l'Infern pels seus pecats, aquells que els expien al Purgatori i els qui emprenen l'ascens final cap a Déu.
L’exposició va ser inaugurada al Museu de Granollers el dijous 29 de setembre del 2022 i estarà disponible fins al 5 de febrer del 2023. Aquesta consta d’un total d’unes 62 peces, entre les pintures de l’artista granollerí i del reconegut escultor.
La sèrie Si Volse a Retro se centra en les diferents escenes de l'Infern, materialitzant l'imaginari més impactant de Dante. Cada cant és representat per una pintura de gran format, però Alamà s'allunya de la narració explícita, explorant recursos abstractes i experimentals per plasmar i sublimar el paisatge infernal i els terribles suplicis de les ànimes pecadores. A la representació dels cants se sumaran les escultures de l'artista polonès Grzegorz Gwiazda i retrats de les ánimes pintats per Alamà.
Personalment, l’exposició em va impressionar bastant: l’art realista no és el que acostumo a veure, així que quan tinc l’oportunitat de contemplar-lo, i a sobre és així de ben treballat i plasmat al llenç, em captiva i impacta. Es nota que la tècnica de l’artista és impecable i que ha estat perfeccionada durant molt de temps. Tot i això, hi havia alguns detalls en algunes de les pintures una mica “estranys”:
Com per exemple, que al quadre que hi havia a mà dreta de la sala, les úniques persones negres fossin els centaures (criatures mitològics exòtiques) i que a sobre, després de preguntar-li el perquè al Jordi Diaz Alamà, ens contestés que hi havia més persones racialitzades a la peça, quan no era així.
O que els únics cossos “normatius”, segons el pintor, fossin els de les dones d’unes de les obres a mà esquerra de la sala, quan tots els altres representats a cadascuna de les pintures eren cossos ectomorfs.
També em va sobtar una mica el fet que a la visita guiada que vam tenir, no ens expliqués res sobre les escultures, que eren igual d'impressionants que els quadres, crec que es mereixien més crèdit.
El que menys em va agradar d’aquesta experiència, és que fos guiada pel creador. En un principi vaig pensar que seria genial, perquè així podria comprendre moltes més coses sobre l’exposició i perquè sempre és una sort poder conèixer a diferents artistes, però no va ser així. Se’m va fer pesada i una mica avorrida després de que ens presentés la primera pintura, ja que va estar gairebé vint minuts detallant el seu recorregut com a artista. A més a més, no vaig tenir l’oportunitat d’interpretar cap obra, ja que ell ja ens declarava tot el que podíem possiblement saber sobre aquestes.
A pesar que de què no me l’esperava així, me la prenc com una bona experiència, pel fet que m’ha servit per aprendre que l’esperit crític davant d'una obra i artista és molt important. Tenim a l’artista com en un pedestal, i creiem que no pot equivocar-se, però en realitat, són persones, no deus. Així que és normal i possible que hi hagi errors en les seves peces, i està bé que tant nosaltres com ells, ho reconeixem.
