Aquesta exposició de Riverboom en mostra unes fotografies disposades a la paret una al costat de l’altra i a la mateixa altura, convidant a una lectura lineal i, a primera vista, ens sembla descobrir una sèrie de paisatges monumentals que idealitzen l’oest americà. És quan ens hi acostem que ens adonem que, en cada una de les fotografies, de forma més o menys camuflada, hi ha un cul al descobert. De seguida, com si es tractés de buscar Wally, l’espectador entra en el joc de localitzar les natges dels fotògrafs de Riverboom. De forma irònica aquest col·lectiu de fotògrafs diu que aquesta obra podria ser “una mena de retrat generacional”; si més no és una forma gamberra de qüestionar la mirada clàssica del paisatge en l’actualitat.